27 de Juliol de 2011
NARCIS PRAT, Catedràtic d’Ecologia de la UB.
L’ACA s’allunya de la sostenibilitat i del compliment de la DMA.
Ahir a la tarda hi va haver-hi sessió del CUSA (Consell per a l’Ús Sostenible de l’Aigua) del qual, de moment, en soc membre. Dis punts de l’ordre del dia sobre la taula: La situació econòmica de l’ACA i els canvis produïts en l’Agència deguts a la llei Òmnibus.
Pel que fa a la situació econòmica del ACA, el tancament del pressupost de 2010 es fa amb un dèficit de 53 milions d’Euros. Mentre que els ingressos varen ser similars als de 2009 les despeses van ser superiors als ingressos. El dèficit sense comptar les despeses financeres fou de només 17 milions d’Euros (o sigui la major part del dèficit de l’ACA prové dels interessos que paga per tot el que deu, 1326 milions d’Euros). De totes maneres els 17 milions de dèficit es deuen a les subvencions de capital, es a dir als diners que es donen als ajuntaments per obres relacionades amb el cicle de l’aigua i que corresponen a una llarga llista de peticions que te l’ACA, ja que els ajuntaments en lloc de fer les inversions de les seves infraestructures amb fons propis van a pidolar a l’ACA i fins ara l’ACA ha estat molt generosa. Si no fos per això no hi hauria dèficit, es a dir que les infraestructures actuals poden funcionar amb els diners que es recull de cànon. El problema de l’ACA no és doncs que els sistema no es pugui mantenir, sinó que te un deute que no pot pagar amb el que cobra avui del cànon. Es clar que això suposa no fer noves inversions (si tot es dedica a manteniment) el qual no és gens aconsellable de cara al futur i si volem complir el Pla de Gestió.
Això farà que el pressupost del 2011 (presentat fa poc al Consell d’Administració) tingui el mateix problema que el de 2010. Els ingressos del cànon pujaran a 365,66 milions d’Euros i es faran unes minses inversions de capital de 24,5 M€. Això permet mantenir perfectament les despeses d’explotació (208,37 M€), el personal de l’Agència etc...i fins i tot genera un superàvit d’explotació de 40 M€ que lamentablement per culpa de les despeses financeres (52M€) acabaran donant un dèficit de 11,93 M€ (els números son agafats al vol de la presentació del Gerent i per tant poden no ser exactes). Conclusió, el problema es el finançament. Com va dir un assistent sembla que la Generalitat pot assumir el deute de TV3 de 1000 M€ i en canvi pel cicle de l’aigua el que fa és un préstec de 100 M€ a l’ACA. Es evident que “La Riera” i els seus personatges interessen més que tenir aigua de qualitat.
Per tant, com vam concloure tots, el problema és dels que ens han posat en aquest embolic (els polítics dels diferents partits i colors que al llarg dels anys han endeutat l’Agència) i que no saben com treure’ns del forat, tal com s’ha vist en el recent debat dels pressupostos on per un tema de tàctica política es va apujar el cànon un 8,5% i ningú sap encara perquè aquesta xifra (un un partit decideix donar suport a un altra però li modifica la xifra perquè sembla que faci alguna cosa diferent, però ningú sap perquè va ser un 8,5 i no una altra xifra). Ara diuen que a la tardor es farà un monogràfic al Parlament a on es presentaran propostes per eixugar el dèficit de l’ACA. El tema és ben clar, o apugem el cànon un 33% i a la llarga eixuguem el deute o tractem a l’ACA com a TV3 i simplement li eixuguem el dèficit i deixem que treballi tranqui-la sense aquest llast. Evidentment el problema no es tan senzill i a més de funcionament cal parlar d’inversions, però dins d’aquest dos grans extrems cal buscar una solució. A veure que passarà a la tardor i si de veritat i per una vegada els nostres polítics s’arremanguen les mànigues i arriben a una solució.
El trist de tot plegat és que amb aquest plantejament de restriccions (disminució de la despesa corrent del 13%) l’ACA ha deixat de fer moltes coses. Com que les depuradores no es poden parar (segons va dir el mateix director) s’han de rebaixar les altres despeses, i per tant les retallades arriben al 40 o 50% segons els departaments. I això afecta per igual a tot el que fa l’ACA i evidentment a les inversions del Pla de Gestió que estan aturades, es clar. (Aquí surten retrets a la DA3 de l’Estatut d’Autonomia que no aportarà ni un euro aquesta any al cicle de l’aigua, la DA3 és en la que confiaven els anteriors gestors de l’ACA per fer les inversions que falten, com per exemple algunes depuradores). Entre altres coses l’ACA acaba d’anular la partida destinada als estudis dels indicadors biològics marins. Diuen que és una cosa temporal, però el que ha fet l’ACA es interrompre una sèrie de molts anys de feina (una cosa que costa uns pocs milers d’Euros) i ho ha tractat com una canonada o la reposició d’un cotxe espatllat.... Les dades dels indicadors són essencials per saber si les depuradores funcionen bé o no i per demostrar que complim la DMA. Quin sentit te fer funcionar les depuradores sinó sabem el seu efecte sobre el medi?. Com va dir el director es limitaran a fer el que es obligatori (DBO,...) a la sortida de les depuradores i poca cosa més. Es va oblidar però de dir que els indicadors biològics i geomorfològics són també obligatoris per la DMA i que els que es pot trobar és que si no els fa la UE li posi alguna multa per no fer-los, o sigui que a lo millor li resultarà més car el no fer-los. Tot el programa de control de qualitat de l’estat ecològic costa molt pocs diners i és un dels millors d’Europa. Val la pena sacrificar aquesta part de l’acció de l’ACA per la qual es coneguda arreu d’Europa per un estalvi que no soluciona els problemes econòmics?. El que sembla clar és que per l’actual direcció de l’ACA, aquest és un tema poc important, els temes ambientals (com també ens varen dir a la sessió) tenen massa pes en el Pla de Gestió i ens estem exigint més a nosaltres mateixos que no pas països que tenen més aigua i per tant estem gastant més diners dels que tocarien en això per voler” assemblar-nos als alemanys”. Com que som mediterranis sembla que hauríem de tenir una exigència ambiental menor que altres països i que el Pla de Gestió ha sobrevalorat aquests aspectes. Llegiu la revista Blau de l’ASAC del mes de Desembre de 2010 i veureu que aquesta és la opinió d’aquesta associació i mireu qui formen part d’aquesta associació i els càrrecs que tenen ara. Per mi és clar que hi ha un canvi de pensament en l’ACA i que els aspectes ambientals queden en un segon terme i que anem a una situació de mínims i a passar com puguem el “tràngol” de la DMA. La DMA es vista com un problema i no com una oportunitat de millorar el país. O com a mínim això es el que demostra la prioritat de fer certes coses o unes altres (o no fer res com passa ara).
Aquesta impressió es va veure augmentada quan es va abordar el segon punt de l’ordre del día en el qual es tractava de la llei Òmnibus. Aprofitant aquesta llei es fan diversos canvis en el decret que regula les funcions de l’ACA i que obligaran a canviar els seus estatuts. Hi ha canvis importants (com el que l’ACA absorbeixi ATLL que pot ser una cosa bona o dolenta segons com es faci) i altres menys rellevants que no comentaré. Només comentaré el que jo vaig abordar al CUSA i que em va fer refermar en la idea d’una involució en la via de sostenibilitat que havia engegat l’ACA en els darrers temps. Es tracta de la supressió dels 13 Consells de Conca (més ben dit en la no creació perquè encara no s’havien creat) i la transferència de la participació ciutadana a les Comissions de Desembassament. Evidentment això significa un retrocés enorme i un incompliment dels preceptes de la DMA a més d’una gran frustració per tots els que van participar en els debats relacionats amb el Pla de Gestió. Però es fàcil d’explicar perquè h a passat això. Com va dir el representat de l’ASAC el procés de participació que es va fer en el Pla de Gestió es molt millorable i ha de ser més eficient (cosa que evidentment és certa), però el director de l’ACA va afirmar sense embuts que ell havia estat en les reunions del Pla de Gestió i considerava que aquelles reunions eren gairebé un a pèrdua de temps, vaja que l’anulació dels Consells de Conca és una mesura d’efectivitat ja que es considera que aquests òrgans no son prou eficients (quan encara no han estat creats ni s’ha vist com funcionarien). Evidentment els “no nats” Consells de Conca no haurien de ser com les reunions de participació del Pla de Gestió, havien de ser una altra cosa. D’altra banda el director del gabinet jurídic de l’ACA ens va dir que les Comissions de Desembassament tampoc tenien una composició fixa i, com a mínim jo vaig entendre, que en realitat l’ACA actual no te un model de participació establert. La supressió de la unitat de participació i el fet que es redueixi el CUSA a 25 membres (de 50 actuals tot i que la majoria no venen a les reunions) sembla mostrar una voluntat de reduir la participació ciutadana en el cicle de l’aigua al mínim possible, simplement perquè els dirigents actuals del país i de l’ACA no creuen en les bondats d’un procés de participació ampli i pensen que és millor reduir-lo a un grup de persones expertes que siguin realment coneixedors del cicle de l’aigua i evitat la intrusió de les moltes persones que estan interessades però que no tenen massa coneixement. Un òrgan “expert” hauria de substituir a els Consells de Conca, ja que en aquests la participació amplia de tots els interessats en la conca es generaria massa “soroll” el que no permetria identificar els problemes reals que si veuen els “experts” i coneixedors del tema.
Segurament que els directius de l’ACA negaran aquesta versió igual com van negar la meva conclusió final del model que ells presentaven ahir. I a més el director fins i tot em va renyar pel meu to d’intervenció que li va sembla por respectuós. Si es va sentit ofès m’excuso, però el meu to deuria ser degut també al grau de preocupació que sento pel tema que és molt. Per mi l’ACA ha emprés una deriva que l’allunya del model de sostenibilitat que es troba en el Pla de Gestió sobretot per la priorització d’activitats (per exemple l’eliminació dels estudis d’indicadors ambientals que mostra la falta d’interès per els temes de sostenibilitat ambiental o l’eliminació de les activitats de col•laboració amb centres de recerca si suposen una mínima despesa d’hores del seu personal) i el nou plantejament de la participació ciutadana, que es vol reduir per “evitar el soroll “ que suposa anar conca per conca a explicar que es fa i com es fa i justificar el perquè. Jo penso, tot i que el director m’hagi dit que no i s’ofengui perquè li vaig dir, que l’ACA vol encaminar-se a ser una empresa de serveis com qualsevol altra i per tant anar cap a una agència de mínims. El servei públic que significa la comunicació i explicació del que fas, el maximitzar les teves mesures ambientals per tal de mostrar que els teus ecosistemes aquàtics milloren o es mantenen en el seu estat ecològic i si empitjoren saps el perquè i com actuar, i el mantenir la recerca amb col•laboració amb les universitats, centres de recerca i empreses com una manera de conèixer quins són els futurs problemes i les solucions actuals als mateixos, sembla que ha passat a un segon pla en l’Agència actual. Per tant a la llarga l’Agència s’empobrirà, probablement els seus professionals més qualificats buscaran altres oportunitats i acabarem amb una agència que l’únic que farà serà moure papers i res més. Tot i que es diu que de moment no hi haurà acomiadaments de personal, es evident que un sistema que va a mínims no pot suportar molta gent a la feina i quan es faci la fusió amb ATLL hi haurà duplicacions (així ho va reconèixer el propi Director ahir) i acabarà havent-hi acomiadaments. Dissortadament la reunió del CUSA d’ahir va mostrar el que ja temia, l’ACA ha canviat de rumb, la sostenibilitat ja no és la seva meta, ara anem a complir els mínims que és, bàsicament, fer anar les depuradores i assegurar el subministrament i encara perquè ens obliguen. A la llei Òmnibus es volia incloure un article que donava a l’ACA la possibilitat de autoritzar abocaments puntuals per sobre del límits establerts en alguns supòsits. Aquest article s’ha retirat finalment però mostra altra vegada quina és la intenció dels gestors actuals: estalviar com sigui i complir els mínims i prou. Recordem que l’ACA està en un Departament de Territori i Sostenibilitat, però pel que sembla la paraula sostenibilitat te cada vegada un contingut més minimalista pel que fa al cicle de l’aigua. Veurem que passa en el futur, però de moment ja m’atreveixo a dir que l’ACA comença a caminar enrere en el seu compromís per la sostenibilitat, si ho farà amb una velocitat moderada o ràpida es veurà en el futur.
Qui això signa, que reconeix el seu compromís amb el Pla De Gestió elaborat per l’anterior govern perquè creu que si que es un Pla sostenible, està molt preocupat per la involució que suposen els passos donats recentment per l’ACA. Sens dubte fa falta una reflexió per part de tots, l’ACA sola segur que no se’n sortirà per la magnitud del seu deute. La pilota, es vulgui o no, està en les mans dels nostres polítics i a ells (que ens han ficat en aquest forat) els hi correspon buscar-ne la solució, que esperem que no sigui de mínims (que és el que sembla que tenim ara) sinó que cerquin l’acompliment dels objectius del Pla de Gestió. L’actitud del actual Consell de Direcció es clau, si s’avé a les propostes actuals de mínims i no cerca apropar-se als objectius del Pla de Gestió (de fet ja han decidit modificar-lo per treure les inversions) això és un indicador del canvi de rumb i de que l’ACA abandona la sostenibilitat ambiental com a meta.