M’ENVIEN EL RETALL DE DIARI QUE INFORMA DE LA CRESCUDA CONTROLADA DE L’EBRE. AQUESTA ÉS LA MEVA RESPOSTA:
La fotografia i el text ens anuncien la solució d’un problema, l’excés de macròfits a l’Ebre. Si llegim bé el text ja veiem que la solució només és parcial i que tots els que parlen diuen que la crescuda soluciona poca cosa. Efectivament els 1450 m3/seg al llarg de unes poques hores s’emporten els macròfits flotants, però no el Potamogeton pectinatus, que és el que causa els problemes de navegabilitat i a on la larva mosca negra s’arrapa i creix. Aquesta crescuda serveix només per treure els macròfits que bloquegen la reixa de toma d’aigua de la central d’Ascó i poca cosa més. Per fer fora els Potamogeton es necessiten més de 2000 m3/seg, al llarg 2 o 3 dies i s’hauria de repetir cada mes. Aquesta crescuda no és més que un altra maquillatge dels qui s’aprofiten del riu des de fa anys i que són els que manen en la seva gestió (les hidroelèctriques) amb el vist i plau de la CHE. El Baix Ebre es gestiona segons les necessitats de l’energia de punta (el riu canvia de cabal al llarg del dia) i de les necessitats de refrigeració d’Ascó (i de les concessions dels regants es clar). Les “crescudetes” de l’Ebre són un bon exemple de maquillatge ecològic.