La reunió de la Taula Nacional per la Sequera del dia d'avui ha estat molt decebedora per a mi. Quan començàvem la reunió els documents oficials que teníem sobre la taula situaven les reserves del Ter-Llobregat a 259,8 hm3, però al cap de poc temps les reserves eren ja 280 hm3 i una hora més tard 281 hm3. Ja superem el 44%. Tot i això l'informe de l'ACA, tot i reconèixer que encara plourà i segur que arribem als 300 hm3, encara continua defensant que calen totes les mesures (inclòs el mini transvasaments) de cara a garantir l'aigua.

En un moment tant plujós fan la hipòtesi de que no plourà més fins d'aquí a Maig del 2009. Quina és la probabilitat de que es compleixi el que diu l'ACA?. No se sap, Quina que passi el contrari: tampoc!. Davant de les incerteses que fem?. Pensar i calcular com el segle XX. L'anàlisi de risc que es fa es excessivament simple, no es pot fer una previsió amb risc cero de garantia i sense tenir en compte els riscos socials i altres. Jo esperaria de l'ACA una anàlisi més moderna de un problema tant important. Per això avui he demanat que examini les dades una comissió independent, ja no me'n fio de l'anàlisi de la situació que fan els tècnics de l'ACA. Es requereix una avaluació independent de la situació de risc de que es talli l'abastament. I a més ja s'ha acabat la sequera, no en parlem més de sequera, parlem de risc per a una espècie que no li arribi a un apart de la població l'aigua. Parlem de Gestió de l'Aigua i no de sequera i l'avaluació que es fa des de l'ACA i del govern es massa simple. Estem al segle XXI.

Ara mateix només queda un argument per el mini transvasament a BCN des de l'Ebre el "pers si un cas". Ja el tindrem fet, hi passi o no l'aigua. Aquesta justificació és una burla a la Nova Cultura de l'Aigua i a la gent intel.ligent. No es pot acceptar aquest argument per una obra que te una incidència social tant gran. I ha quedat clar que interessa a la majoria d'associacions empresarials i grups de pressió, que demanen per sobre de tot garantia per l'activitat econòmica, sense tenir en compte cap altra consideració. Tornem a la vella cultura de l'aigua.

Un altra aspecte incomprensible és com es fa servir el Decret de Sequera. Amb aquest decret no es poden regar els jardins ni tenir aigua a les fonts de la regió metropolitana (177 Ha en total). Avui hem sabut que significa això: 183 m3/mes (2.200 m3 / ha i any). És a dir 32.291 m3/mes (un vaixell petit), 0,3 hm3/any (el que gasta la regió metropolitana en 1/3 de dia). 12 litres/segon, (un filet de riu)....

Per aquesta misèria hem de privar a 5 milions de persones de les seves fonts i parcs urbans?. Com li podem negar a un ciutadà de l'Hospitalet que gasta menys de 100 litres al dia, i que ha estalviat més que això, el plaer de tenir una ciutat verda?. Aquest decret es absurd i els ciutadans de la regió metropolitana no és mereixen aquest tracte. Amb la reutilització de l'aigua de la Depuradora de BCN es faran servir fins a 2.000 litres per segon. No es podem estalviar 12 l/s per mantenir els jardins com cal?. El decret de sequera es absurd, prové d'una pràctica política anterior. Un Pla de Sequera és el que convé i consensuat, i ara no tindríem ni els regants del Ter revoltats perquè segur que hi hauríem trobat solució. Cal una nova manera de fer política d'aigua i que arribi als òrgans tècnics de l'ACA.

Hi ha números que fan pensar. Per exemple a BCN han caigut fins ara al Maig més de 100 litres d'aigua per metre quadrat. El dia 9 de Maig en van caure 52 l/m2 a l'observatori Fabra, com que el dia anterior en van caure 32, segur que tota l'aigua que va caure sobre la ciutat va anar a parar a les clavegueres. Només aquest dia les clavegueres es van empassar (si multipliquem per una superfície urbanitzada de 50 Km2 com a mínim dels 101 Km2 que te la ciutat) 250.000 m3 d'aigua, gairebé suficient per regar tot l'any el verd urbà de tota l'àrea metropolitana. Molta d'aquesta aigua està als dipòsits de pluvials de la ciutat. Perqué no la reutilitzem?. Hem de tenir les fonts seques amb tota l'aigua que hem pogut recollir?.

Ha arribat un moment en que hem perdut el nord, la insistència del Govern de Catalunya en mantenir el mini transvasaments i la seva ceguesa per poder veure que és un mal innecessari i que podem seguir un altra model es manifesta. Fins a quan haurem de seguir aguantant aquesta situació?. Fins que Madrid derogui unilateralment el decret?.

Mentre escric això segur que tindrem un altra hectòmetre cúbic als embassaments, potser amb una mica de sort fins i tot demà ens despertem amb el mini transvasament derogat i amb la possibilitat de repensar de nou el país i la gestió de l'aigua des de una perspectiva de la sostenibilitat i de la Nova Cultura de l'Aigua.